en Ciències Ambientals i professor del Departament de Física de la Universitat de Girona (UdG), a banda d’activista cultural. L’estudi que des del Grup de Física Ambiental han realitzat sobre l’augment de les temperatures del llac de Banyoles i de la costa del Mediterrani occidental serà publicat a nivell internacional.Com a científic, vol que prenguem consciència de la magnitud del problema i de la importància de frenar les emissions de CO2 que dipositem cada dia a l’atmosfera, i que triga 100 anys a ser reabsorbit.
Des de la Universitat de Girona es fa recerca sobre el canvi climàtic?
Sí, jo pertanyo al Departament de Física i hem estudiat la temperatura de l’estany de Banyoles i del Mediterrani occidental en els darrers 40 anys, i quins efectes provoca el canvi. D’aquí a poc publiquem els resultats en una revista científica estrangera.
I quins efectes provoca?
La temperatura de l’aigua en els mesos càlids de l’estany, de maig a agost, ha pujat 4 graus en els darrers 40 anys. Per dècada és una pujada gran, i aquesta pujada té lloc en els mesos càlids. A l’hivern es manté la mateixa temperatura. És a dir, que entre els mesos càlids i l’hivern hi ha un canvi més brusc. A l’estiu fa més calor, i l’hivern s’accentua. També hi ha canvis en el sistema aquàtic,perquè les aigües superficials són més calentes.
Això genera canvis a la fauna?
No ho sabem encar; però sí que ho fa en la circulació de les aigües. Els estius s’allarguen i la primavera i la tardor són esmorteïdes.
Podríem tenir més riuades i fenòmens semblants?
L’augment de temperatura és de 0,30 graus per dècada. Mirant la temperatura mitjana de l’aire a Catalunya, l’augment és entre 0,17 i 0,23. S’accentuen els extrems en el clima, i quan plou, plou molt. I la pluja petita va disminuint.
Què és el que li fa més ràbia sobre el tema?
Suposo que hi ha molt de catastrofisme fàcil. L’accés a la informació perverteix el sistema. Perquè una riuada en un lloc del món no és un fet aïllat, sinó que és global. I fenòmens com aquest han existit durant molt de temps. De fet, ara hi ha menys riuades que abans. On eren habituals, al Maresme, al Vallès...; o la pujada de nivell de l’Onyar. Els cicles de retorn són llargs, d’entre 50 i 200 anys. I l’Onyar és un riu preparat per a una riuada. En moltes coses no intervé el canvi climàtic. Cal fer feina d’educació sobre el tema.
Fins a quin punt el canvi climàtic no és quelcom natural en el planeta en la seva història?
S’estudia l’augment de CO2 en els gels de l’Antàrtida. L’estudi és sobre 600.000 anys de concentració de CO2. La variació natural, entre època calenta i glaciació, és entre 180 PPM de CO2 i un màxim de 300. Actualment
parlem de mesures de 390 PPM, 100 més, que no sabem com es comportaran. Sembla molt... Un quilo de CO2 triga 100 anys a formar part del sistema. Costa molt que sigui absorbit, a les plantes, als oceans... Això fa que els extrems climàtics s’aguditzin molt. I es donin fenòmens com els huracans.
Pel que fa a la pujada del nivell de l’aigua a la costa, hi ha alguna zona de casa nostra, com els aiguamolls de l’Empordà o la badia de Roses, que pugui veure’s afectada en un termini curt de temps?
Amb les dades de l’Estartit tenim uns valors normals, d’1 o 2 mil·límetres per any. No sembla molt, però en 100 anys, que per al clima no és un període massa llarg, parlem de 200 mil·límetres. De 20 a 30 centímetres, en moltes zones, com els Aiguamolls o la platja de la Rubina, al golf de Roses, fa que el mar avanci entre 50 i 100 metres endins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada